La dada inútil del dia (9). Català «cul» i irlandès «cúl» ’final, fons, darrere’ són parònims i cognats (['kuɫ] i ['kuːlˠ], resp.), tots dos en darrer terme del derivat *kuHlos (< *kuH-, grau zero i sense essa mòbil de *(s)keu̯H- ’cobrir’). L'un ve del llatí CŪLU(M) i l'altre del protocèltic *kūlos.
La dada inutil del dia (8). «Orgasme», «orgia» o «òrgan» (i també «orgue») són cognats: del grec «ὀργασμός» ’inflor, excitació’, «ὄργια» ’ritus (secrets)’ i «ὄργανον» ’eina’, tots tres de «ὀργάω» ’inflar-se’ i «ὀργή» ’humor, ira’ i relacionats amb «ἔργον» ’treball’ (de *werǵ-, cf. anglès «work»).
La dada inútil del dia (7). «Gla» (per aglutinació de l'article «aglà», ant. «glan», corresponent a l'ètim en -ND-) prové del llatí GLĀNDE(M) (> cult. «gland»), acusatiu de «glāns», alhora de l'indoeuropeu *gʷelh₂- (origen, amb extensió nasal, també del grec «βάλανος» o de l'armeni «կաղին/kałin»).
Un plaer! 😸
La dada inútil del dia (6). El mot «rajola» (> «rachola» en castellà de Catalunya), prové per metàtesi de l'àrab andalusí «lajūra», corresponent al clàssic «al-ʾajūrr», de «j-r-r» ’llescar, migpartir’. Per extensió, s'aplica a la xocolata o al torró i, més modernament, als abdominals ben marcats.
La dada inútil del dia (5). El mot «alvocat» (ang. «avocado» o «abacate», pres del portuguès) és un hispanisme («aguacate», mediatitzat pel cast. antic i dialectal «avogado», influït alhora per «abogado») provinent del nahua clàssic «āhuacatl» (del protonahua *pa:wa) ’alvocat' i també ’testicle’.
La dada inútil del dia (4). En indonesi (no en malai, que fa «simen») ’ciment’ es diu «semen» (un anglicisme, de «cement»). El nostre terme és un cultisme (del llatí SĒMEN, alhora d'un derivat indoeuropeu *séh₁mn̥, de *seh₁- ’sembrar’ —cf. anglès «sow» i «seed»—, que també dóna SĒMINĀRE > sembrar).
La dada inútil del dia (3). «Mugró» ve del llatí MŪCRŌNE(M), del gr. «μύκρον» ’punta’ (la relació amb ’punxa’ és molt estesa: ang. «nipple» amb «nib/neb» ’punta’ i gr. «ρώγα» —de «ῥώξ/ῥάξ», relacionat amb «ῥάματα» i el llatí RACĒMU(M) > raïm, racimo, raisin...— també vol dir ’capciró [del dit]’).
La dada inútil del dia (2). El català «cul» (['kuɫ]) i l'irlandès «cúl» (['kuːlˠ]) ’final, fons, darrere’ són parònims i cognats, tots dos en darrer terme del derivat *kuHlos (< *kuH-, grau zero i sense essa mòbil de *(s)keu̯H- ’cobrir’). L'un ve del llatí CŪLU(M) i l'altre del protocèltic *kūlos.