Artista Dee Nickerson Art Fauna Arbres Ocells Socialisme Southwold Gallery.Jerram Gallery.Blondes Fine Art.
Quando fui jurado em Cannes, na CamĂ©ra dâOr, tentei puxar a conversa sobre Honor de CavallerĂa,. Os IrmĂŁos Dardenne, q presidiam o jĂșri, nĂŁo quiseram nem saber. Depois do âseuâ Cervantes, Serra fez filmes como El Cant des Ocells, La HIstoria de Mi Muerte, A Morte de LuĂs XIV, LibertĂ©, Pacificion
Temps de migraciĂł. Els moviments migratoris dels ocells ens permeten veure ocells fora dels seus llocs habituals de distribuciĂł. Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) ahir a MontjuĂŻc, 29/9/2024
Dia 2: ELS OCELLS (1963) de l'Alfred Hitchcock đŠ AdaptaciĂł lliure d'una obra de Daphne du Maurier on el mestre del suspens prepara molt bĂ© el terreny fins a convertir les aus en monstres despietats đ Ăudio en CatalĂ A Filmin
Melanie, una jove rica i snob de lâalta societat de San Francisco, coneix casualment en una ocelleria lâadvocat Mitch Brenner, que ha anat a comprar un regal dâaniversari per a Kathy, la seva germana petita. Mitch, que coneix per la premsa lâesbojarrada vida de Melanie, la tracta despectivament i seân va de la botiga deixant-la ... Seguir llegint
Impromptu dels ocells Poema de Tomàs Garcés i Miravet (1901-1993) Part 5/5 Recorda't aleshores de l'arbre i els ocells. Els uns del niu sortien, els altres eren vells. El cant els ajuntava: cantaven xics i vells.
Impromptu dels ocells Poema de TomĂ s GarcĂ©s i Miravet (1901-1993) Part 4/5 I molt mĂ©s lluny irĂem si el teu afany hi va. Com un ocell, les ales et porten cel enllĂ . Avui en ta rialla el mĂłn palpita i viu. DemĂ potser la cendra voldrĂ colgar el caliu.
Impromptu dels ocells Poema de Tomàs Garcés i Miravet (1901-1993) Part 3/5 Són blanques les masies i negres els turons. Ja es veuen les suredes amb aquell verd tan fosc. La caminada és llarga, se'ns cansa el burriquet. Pels corriols del somni ja som a Maçanet.
Impromptu dels ocells Poema de Tomàs Garcés i Miravet (1901-1993) Part 2/5 Fill meu, les mans allarga i salta als meus genolls. Ets l'ocellet de casa i encara vols cançons. Agafa't i no caiguis: irem a Maçanet. Pels corriols del somni, que no s'hi triga gens.
Impromptu dels ocells Poema de Tomàs Garcés i Miravet (1901-1993) Part 1/5 Al capdamunt de l'arbre cantaven els ocells. Els uns eren ben joves, els altres eren vells. El cant els ajuntava, cantaven xics i vells.
A trenc dâalba la nit es distreu i es desfĂ , el dolç xiuxiueig dels ocells encomana somriures arreu i el meu llit rebregat Ă©s record arrapat a la pell dels desitjos que em trenquen la veu. Et crido i no hi ets. Et cerco i no hi ets. SerĂ que pensar-te ja no Ă©s suficientâŠ? Faig cafĂš. BD đ