Artista Dee Nickerson Art Fauna Arbres Ocells Socialisme Southwold Gallery.Jerram Gallery.Blondes Fine Art.

Quando fui jurado em Cannes, na Caméra d’Or, tentei puxar a conversa sobre Honor de Cavallería,. Os Irmãos Dardenne, q presidiam o júri, não quiseram nem saber. Depois do ‘seu’ Cervantes, Serra fez filmes como El Cant des Ocells, La HIstoria de Mi Muerte, A Morte de Luís XIV, Liberté, Pacificion

Temps de migració. Els moviments migratoris dels ocells ens permeten veure ocells fora dels seus llocs habituals de distribució. Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) ahir a Montjuïc, 29/9/2024

Dia 2: ELS OCELLS (1963) de l'Alfred Hitchcock 🐦 Adaptació lliure d'una obra de Daphne du Maurier on el mestre del suspens prepara molt bé el terreny fins a convertir les aus en monstres despietats 🔉 Àudio en Català A Filmin

Els ocells - DESDELSOFÀ.CAT

Melanie, una jove rica i snob de l’alta societat de San Francisco, coneix casualment en una ocelleria l’advocat Mitch Brenner, que ha anat a comprar un regal d’aniversari per a Kathy, la seva germana petita. Mitch, que coneix per la premsa l’esbojarrada vida de Melanie, la tracta despectivament i se’n va de la botiga deixant-la ... Seguir llegint

Impromptu dels ocells Poema de Tomàs Garcés i Miravet (1901-1993) Part 5/5 Recorda't aleshores de l'arbre i els ocells. Els uns del niu sortien, els altres eren vells. El cant els ajuntava: cantaven xics i vells.

Impromptu dels ocells Poema de Tomàs Garcés i Miravet (1901-1993) Part 4/5 I molt més lluny iríem si el teu afany hi va. Com un ocell, les ales et porten cel enllà. Avui en ta rialla el món palpita i viu. Demà potser la cendra voldrà colgar el caliu.

Impromptu dels ocells Poema de Tomàs Garcés i Miravet (1901-1993) Part 3/5 Són blanques les masies i negres els turons. Ja es veuen les suredes amb aquell verd tan fosc. La caminada és llarga, se'ns cansa el burriquet. Pels corriols del somni ja som a Maçanet.

Impromptu dels ocells Poema de Tomàs Garcés i Miravet (1901-1993) Part 2/5 Fill meu, les mans allarga i salta als meus genolls. Ets l'ocellet de casa i encara vols cançons. Agafa't i no caiguis: irem a Maçanet. Pels corriols del somni, que no s'hi triga gens.

Impromptu dels ocells Poema de Tomàs Garcés i Miravet (1901-1993) Part 1/5 Al capdamunt de l'arbre cantaven els ocells. Els uns eren ben joves, els altres eren vells. El cant els ajuntava, cantaven xics i vells.

A trenc d’alba la nit es distreu i es desfà, el dolç xiuxiueig dels ocells encomana somriures arreu i el meu llit rebregat és record arrapat a la pell dels desitjos que em trenquen la veu. Et crido i no hi ets. Et cerco i no hi ets. Serà que pensar-te ja no és suficient…? Faig cafè. BD 😘