El @sergidelmoral.bsky.social em comenta que és del nostre estimat Jordi.
El que veig és que, en el cas de les mates, per exemple, és bastant absurd distribuir competències per cursos. Es treballen totes entrellaçades sempre. Aquest és un debat que ja vam tenir quan once upon a time far far away vam intentar fer una planificació global de l’ESO. Debat mai tancat.
Ostres, Jaume. Hi veig la bona intenció, però em fa la impressió que ens estem perdent una mica. Sembla més propi d'una auditoria que d'un procés d'avaluació d'infants i joves.
Successió constant de coses que no s'acaben d'aprofundir mai; acumulació de tasques i explicacions de tota mena; fragmentació de tot; canvi permanent i alhora monotonia, rutina; treball a curt termini, de consum ràpid; sensació de poca construcció i alhora de càrrega de treball permament; 👇
Jo penso que estan enyorant un passat inexistent, i això irrita, és clar. "Descubro hoy que hay una palabra en alemán que significa «tener nostalgia por lugares a los que nunca hemos ido y que anhelamos conocer, pero a los que tal vez nunca podremos ir». Me ha gustado. La palabra es 'fernweh'."
M'ha encantat aquest paràgraf: "El problema de fondo de toda esta ecuación radica precisamente en considerar que las habilidades y capacidades de los alumnos, su “inteligencia”, es innata y natural y que, además, la escuela no interviene en su producción, reconocimiento, valoración y certificación"
Un altre dia a la radio, vaig sentir aquesta definició de Llibertat del Sr. August Gil Matamala: "La #Llibertat#Decidir sobre els temes que li pertoquen a cadascú". La saviesa -en aquest cas entre drets col·lectius i individuals- és saber discernir què pertoca a cadascú, oi?
Com és habitual, la clau -la saviesa- és discenir-ne una de l'altra. Un dia, caminant pel Moianès, a l'entrada d'una masia, vaig fotografiar aquesta pregària:
