Però arriba fi de curs, toca qualificar i em sento molt perdut. No sé com fer-ho bé.
Jo reconec, amb un poc de vergonya, que encara vaig errat en la manera de qualificar (ojo, que no d'avaluar). Em trobe còmode fent observació, recollint evidències i elaborant rúbriques basades en els criteris. M'agrada fer informes qualitatius encara que sigue cansat. PERÒ...
Llegint el llibre de Mariana Morales sobre observació d'aula m'ha cridat l'atenció una comparació amb els pol·linitzadors. Visitar moltes flors per enriquir l'ecosistema. Observar aules de companyes i companys per enriquir la pròpia praxis, la de la persona observada i la de l'escola en general.
Gracias. Abrazo virtual de vuelta ❤️
Después de recibir mensajes de familias de exalumnos relatando lo que están sufriendo este año y de ver que casi no puedo hacer nada por ayudar...estoy pasando un finde de mierda y llorando de vez en cuando por la impotencia. Por favor, utilizad la metodología que queráis, pero no seáis imbéciles...
Quin fàstic 😩
Tenemos a cada psicópata en las aulas que como docente no, pero como torturador sería tremendo. 😡
Mai havia anat a l'aniversari d'una amiga i rebre jo un regal. Però la veritat és que el detall emociona i em sembla bona idea!!
Em fa gràcia que hi ha alumnat que em vol saludar pel carrer però que demana a la mare o pare que els acompanye a fer-ho per vergonyeta. Quan jo tenia la seua edat quasi preferia que fora al contrari, saludar jo sense participació del pare/mare per vergonya 🤭😆