Però arriba fi de curs, toca qualificar i em sento molt perdut. No sé com fer-ho bé.

Jo reconec, amb un poc de vergonya, que encara vaig errat en la manera de qualificar (ojo, que no d'avaluar). Em trobe còmode fent observació, recollint evidències i elaborant rúbriques basades en els criteris. M'agrada fer informes qualitatius encara que sigue cansat. PERÒ...

Gracias. Abrazo virtual de vuelta ❤️

Quin fàstic 😩

i el resum apareix com un exercici amb poc sentit, un exerci fet amb vista a una correcció o a una nota, però que no apunta a cap fet viu (a cap missatge a transmetre, cap idea a guardar, cap necessitat real d’heure-se-les amb la comprensió d’un text, etc.)

Sí, yo también observo todos estos problemas alrededor de los exámenes. No solo estrés y ansiedad, sino también el favorecimiento de un tipo de relación con el saber muy poco fértil desde un punto de vista educativo. Utilitarismo crudo, cortoplacismo. Memorizar y olvidar, etc.

10 anys portes tu, però jo per exemple t'he descobert fa poc... Així que continua uns altres 10 anys per a que puga seguir nodrint-me i gaudint de les teues reflexions 😁

No cal dir, òbviament, que si fas eixes sessions amb desgana i amargor pot convertir-se en un infern per a tothom.

Però per acostar aquesta cultura cal deixar de veure els museus com a simples contenidors gegants. Es poden fer propostes molt potents en i des d'eixos espais.

Fi, ja donaré més idees un altre dia si em ve de gust 🤭